Lectures

Tot i que tinc tendència a llegir molt més assaig que no pas novel·la, també hi ha algunes obres de ficció que m’han agradat especialment. Els best sellers tipus grans conspiracions de societats secretes a través del temps, però, em semblen directament infumables. I una pèrdua de temps quan hi ha tantes grans obres mestres de la literatura universal de tots els temps que encara no he llegit.

Els comentaris van en ordre invers de lectura: el darrer llibre llegit va a dalt de tot, i el més antic, al final.

El Diluvio : memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona (1858-1939) Jaime Claramunt I Frederic Pujulà

Gil Toll (ed.). Ediciones Carena, 2016
ISBN 978-84-16418-51-0

A aquest segon llibre sobre El Diluvio hi he arribat directament a partir de les citacions contingudes en l'anterior, ja que és una de les fonts en què Gil Toll s'ha basat per confegir la seva monografia. Aporta diverses dades que corroboren algunes de les informacions que vaig arribar a descobrir sobre el meu avi, i ha resultat també una lectura molt interessant. El seu to de memòries de dos professionals que van viure directament el període final de la publicació i la seva desaparició al final de la guerra ofereix un punt de vista complementari a les narratives conegudes, i resulten especialment il·lustratives les opinions que hi manifesten sobre diversos personatges rellevants de la política i la societat del moment.

El Diluvio, la prensa y la Segunda República Gil Toll

Icaria editorial. Barcelona
ISBN 978-84-18550-33-1

De sempre he sabut que el meu avi patern, Antonio Ávalos Presa, va ser periodista a El Diluvio, i que, després de ser represaliat i patir presó, va acabar morint, amb la salut ja molt deteriorada, a l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. El meu pare, però, que en començar la Guerra Civil acabava de complir tretze anys, va veure truncades les seves expectatives d’estudiar i va haver de tirar endavant com a simple obrer de la metal·lúrgia, no va parlar mai gaire d’aquell temps ni de les seves vivències. A la meva família, com a tantes altres de la banda dels vençuts, es va imposar un silenci dens i pesat, fill de la por, la repressió i la duresa de la postguerra, que, malgrat tot, no ocultava un clar posicionament antifeixista.

Ha estat llegint aquest llibre de Gil Toll que he pogut descobrir la veritable significació i la importància del diari republicà a la Barcelona de finals del segle XIX i fins al final de la Guerra Civil. I també que el meu avi hi va ser redactor destacat –l’únic militant socialista de la redacció, per cert–, que va formar part del comitè obrer de control en els moments més turbulents, i que va ser arran d’un article seu que un grup de revoltats, possiblement de la CNT, va enderrocar l’estàtua d’Antonio López, marquès de Comillas. Una estàtua que el 1943 el govern municipal franquista va fer reposar i que l’Ajuntament presidit per Ada Colau va retirar definitivament el 2018.

Una lectura molt recomanable per a qualsevol que vulgui aprofundir en les circumstàncies de la premsa a la Barcelona republicana.

Permagel Eva Baltasar

Club Editor 1959, S.L.U.
ISBN 978-84-7329-226-9

Vaig agafar aquesta novel·la amb moltes ganes i il·lusió perquè havia llegit diverses crítiques que, unànimement, la deixaven molt bé. I potser per aquell conegut efecte decebedor que acostumen a presentar les coses en què posem moltes expectatives o per qualsevol altra raó, però la veritat és que em va costar molt enganxar-m’hi. Tot i estar indubtablement ben escrita, l’estil a mi m’ha semblat innecessàriament artificiós, massa rebuscat, com si diguéssim poc espontani. A més, el personatge se’m feia més i més desagradable i antipàtic a cada pàgina, la qual cosa no m’ajudava gens a connectar amb la història. I no és que esperi que tots els personatges hagin de desenvolupar rols d’heroi ni res semblant, i està clar que amb els losers s’han escrit grans pàgines de la literatura, però la pulsió autodestructiva de la protagonista, personatge molt ben construït d’altra banda, me la fa tan antipàtica i insufrible que deixaria de llegir.

Incerta Glòria Joan Sales

Club Editor 1959, S.L.U.
ISBN 978-84-7329-176-7

Lectura pendent des de fa molt, em vaig decidir a prioritzar-la perquè tenia la pel·lícula esperant i, com és natural, volia tenir primer l’input de la història original en novel·la. M’ha costat acabar-la. No és que no m’hagi agradat, però jo no he sabut veure aquella gran obra mestra que hi ha un acord majoritari a considerar-la. Potser hauré de rellegir-la d’aquí a un temps per copsar-la una mica millor. Ara per ara he de dir que em sembla una obra sobrevalorada. D’entrada són dues o tres novel·les diferents, els personatges em semblen força inversemblants i el to que es desprèn de la lectura em resulta trist i decebedor. Possiblement siguin només prejudicis ideològics i és probable que si la torno a llegir d’aquí a un temps la meva mirada estigui més preparada i pugui fruir-la millor. Ja m’ha passat abans. Veurem.

Bartleby, l’escrivent Herman Melville

Grup editorial 62, SLU. Barcelona 2009
Col·lecció Les eines. Educaula
ISBN 978-84-92672-06-6

Per una d’aquelles casualitats de la vida que semblen indicar-te el camí a seguir, en un període de temps breu vaig sentir a la ràdio i també llegir en premsa un parell o tres de cops la coneguda referència al «preferiria no fer-ho» que sempre m’havia semblat intrigant. Com que es tractava d’un d’aquells clàssics de lectura eternament pendent, quan vaig ensopegar al taulell de la llibreria amb una edició amb propostes didàctiques per a Secundària i traducció d’en Miquel Desclot, un nom que per si sol ja és tota una garantia de qualitat pel que fa a la literatura, vaig saber que havia de comprar-lo! I si bé recordo amb més emoció la ja molt llunyana lectura de Moby Dick, he d’admetre que m’ha agradat força.

El Tsunami Joan B. Culla

Raval Edicions SLU. Pòrtic. Barcelona 2017
ISBN 978-84-9809-388-9

Amb el seu estil rigorós i a la vegada didàctic i amè, el professor B. Culla fa una revisió detallada i força exhaustiva del que s’ha esdevingut no només en els partits sinó a la política i la societat catalana en les últimes dècades. Com ens té acostumats i és habitual en ell, sempre que manifesta una opinió o fa algun judici de valor el sustenta sobre dades objectives difícilment contestables. Estic segur que fins i tot aquells que seguim amb interès els temes polítics trobarem en el llibre claus i explicacions en què potser no havíem pensat. O si més no ens farà recordar fets i moments que potser ja no teníem tan presents i que poden ajudar a entendre el que està passant ara mateix. Un llibre imprescindible per a tots aquells que seguim i estem interessats en el decurs de la política en general i de la catalana en particular.

El Ordenador y el cerebro John Von Neumann

Antoni Bosch Editor. Barcelona 1980
ISBN 978-84-93051-60-0

Sovint es considera que l’ordinador, tal i com el coneixem avui en dia, és una obra col·lectiva, producte de les aportacions de diversos creadors, i tot i que en gran part és així, hi ha un parell de persones que van concebre els fonaments a partir dels quals treballarien molts altres amb posterioritat. Un d’ells va ser John Von Neumann, autor d’un dels textos fundacionals de la computació moderna, l’informe First Draft of a Report on the EDVAC, de juny del 1945. Va deixar sense acabar, a causa de la seva prematura mort, aquestes notes que preparava per a unes conferències que la Universitat de Princeton l’havia convidat a donar. Amb una intenció divulgativa i un llenguatge molt entenedor fins i tot per a no experts, reflexiona sobre les analogies i les diferències entre els processos que duen a terme el cervell i els ordinadors.

Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo Pascual Serrano

Editorial Península. Madrid, maig del 2009
ISBN 978-84-8307-880-8

Jo diria que és una obra de lectura obligada per a qualsevol persona amb esperit crític que vulgui aprofundir en el coneixement de com els grans mitjans ens manipulen i poder tenir una mirada una mica menys vulnerable a aquesta manipulació. Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l’actualitat nacional i internacional i per a tots aquells que segueixen habitualment les informacions dels mitjans. Excel·lentment documentat, aquest llibre desemmascara les estratègies de desinformació dels grans grups mediàtics i aporta llum sobre les motivacions que porten al pensament únic i les visions unívoques de la realitat que la majoria de diaris i televisions ofereixen.

Adéu a la universitat: l’eclipsi de les humanitats Jordi Llovet

Galaxia Gutenberg. Barcelona 2011
ISBN 978-84-8109-902-1

L’autor ens ofereix una visió desencantada d’una universitat i una societat en què les humanitats, i la cultura en un sentit ampli, pateixen un notable desprestigi. Els seus punts de vista poden ser més o menys compartits però la seva mirada és sempre extraordinàriament lúcida i les seves crítiques, a voltes descarnades, de vegades subtils, sempre estan ben sustentades per raonaments impecables. Tanmateix és un llibre amè, fàcil de llegir i molt sovint divertit.

Los nuevos amos de la escuela. El negocio de la enseñanza Nico Hirtt

Publicaciones digitales. Universitaria
ISBN 84-95673-91-6

En els temps que corren sembla que el futur de l’escola ha de passar necessàriament per la panacea de les mal anomenades competències bàsiques i, per descomptat, per la utilització de tota una panòplia d’estris tecnològics. Així, quan encara no sabem treure partit als ordinadors, ja ens presenten com a imprescindibles les tauletes i sense solució de continuïtat els telèfons intel·ligents, i embolica que fa fort… Qualsevol persona interessada en l’educació hauria de llegir aquest llibre per conèixer les veritables claus i motivacions de fons que guien les decisions dels nostres responsables polítics.